Sèrie d’imatges amb impressió digital sobre tela de serigrafia i marc metàl·lic. 80×60 cm. 2009.

En aquesta sèrie de treballs, els elements que conformen la majoria d’imatges sorgeixen a partir dels recorreguts fets a la Xina i al Japó, sobretot als temples i els seus jardins. En alguns casos són evocacions clares fetes a través de fotografies redibuixades: un fragment del jardí de paisatge sec del temple Taizo-in de Kioto, un altre del Jardí de la Cultura de Suzhou, una muntanya d’arròs, un crisantem…; espais i llocs concrets són el punt de partida d’escenes possibles.
La tela de serigrafia té la capacitat de combinar resistència, lleugeresa i transparència . Uso la malla serigràfica, fràgil i translúcida, com a suport de les imatges amb la intenció d’incidir especialment en la vulnerabilitat dels jardins tradicionals a Orient, ubicats avui -la majoria d’ells- enmig de grans ciutats denses demogràficament, sorolloses i immerses en una frenètica transformació. La “violència de l’economia” que creix i s’imposa en aquests nuclis urbans ha suposat l’enderroc de barris sencers, generant una imatge totalment nova de la ciutat. Els jardins, però, són al mateix lloc, el lloc on foren construïts molts segles abans. El temps del jardí és un temps narratiu – “el temps històric, de llarga duració, el temps local….” -en contrast ambel seu  entorn immediat, inmers en el temps de la immediatesa, el temps mundialitzat i de la velocitat. El jardí és com una illa?… Una illa d’estabilitat.